CANTERELL, [CANTAREL] s.
Cāntir. Cānter petit.
"Catalans e espanyols beuen en grans taįes. Moros en canterells pochs e d un canterell beuen tots." Eiximenis, Francesc Terį del Crestiā
"... e porta cascun hun canterell ple d oli en sa ma, e n l altre huna falla de thea..." Desclot, Bernat Crōnica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXII
"... e apres d aįo traga hom la quelimia del cantarel e sia amortada en vi..." Joan Jacme Alcoatí f. lxxxvij v, a
"Item un cantarel ab oli de ginebra a madona d en Casses per .ij. s. v. d." Inventari d'una especieria Cervera, 1373
| | |